dimecres, de juliol 20, 2005

Avui entrevistem a... Sílvia Mimó


Sílvia Mimó
Font: Sílvia Mimó



Avui és el torn d'un altre de les professores emblemàtiques de Catalunya, no només per la seva simpatia sinó també per ser una de les pioneres del linedance a casa nostra.

La que va ser la professora durant molts anys del Nashville Country Club és ara la mare d'aquest nen tant maco de la fotografia, i segueix fent classe al Casino de Granollers.

I sense més dilacions, a continuació teniu l'entrevista:

Countrycat. Recordes quan va ser el primer cop que vas veure ballar line dance? On i quan era?
Sílvia Mimó. Va ser a Platja d'Aro, en el primer festival de música country que es va fer, l'any 1996.

C. Recordes quin va ser el primer ball que vas aprendre? Te'n vas sortir o el primer cop va ser horrorós?
S. M. Vaig aprendre el bàsic i el bottom, i em van costar moltíssim!!

C. Quant temps va passar des de que vas començar a ballar fins que vas ser professora?
S. M. Uns dos anys.

C. Per què vas voler ser professora?
S. M. El Toni del Nashville em va veure ballant al Jambalaya i em va dir si m'agradaria fer de profe en un local que pensava obrir el proper setembre. Jo vaig pensar que estava fent broma, li vaig dir que sí i li vaig donar el telèfon però convençuda que mai em trucaria i que mai s'obriria cap local que es digués Nashville.

Però em va trucar, i així va començar una aventura que canviaria la meva vida i que em donaria grans amics. La meva intenció no ha estat mai ser gaire tècnica, sinó aconseguir que la gent entri en aquest món meravellós i disfruti de tot el que això li pot aportar.

C. A quin local vas començar a donar classe?
S. M. Doncs al Nashville, és clar!

C. Recordes el primer ball que vas ensenyar? Com va anar?
S. M. Doncs sí, precisament en el festival de country de Platja d'Aro en la seva tercera edició, vaig ensenyar el Black Velvet. Llavors ningú coneixia cap nom de cap pas, i sense adonar-me'n vaig dir ?patada papam?...al girar-me vaig veure tothom rient, mai hagués dit que aquell seria l'inici d'una llarga tradició...

C. Actualment fas classe a...
S. M. Ara només faig classe al Casino de Granollers, té un horari compatible amb ser mare i em va molt bé.

C. Quin és el ball que més t'agrada?
S. M. És molt difícil d'escollir això, un que m'agrada molt és el Cheer up.

C. Quin és el darrer ball que has après?
S. M. Loving you, molt guapo per cert.

C. Què en penses dels darrers balls que van sortint? Trobes que són massa complicats o creus que ho exigeix l'alt nivell de la gent?
S. M. Jo ja fa temps que m'hagués plantat, però vaig veure que era impossible, la gent en volia més i més i més. Al principi, quan només sabíem deu o vint balls, et passaves la nit adaptant el Tush Push i el Bàsic a totes les cançons que podies i t'ho passaves de conya.

Ara sembla que ballar dos cops el mateix ball en una nit sigui una barbaritat, i si no és amb "la seva" (expressió que no soporto) ja ni t'ho explico! Quan la diversió es converteix en competició, jo em retiro.

C. Digue'm alguns balls que hagis creat. Quin va ser el primer? I l'últim?
S. M. N'he fet varis, la majoria compartits amb amics. Per exemple el Sweet Jerry i el Little Girl. L'últim sí que l'he fet sola, es diu Sexy Hell i encara no el sap ningú perqué no l'he ensenyat, però és del que n'estic més satisfeta.

C. La teva cançó preferida?
S. M. N'hi ha tantes que al final acabes considerant la teva preferida aquella que associes amb algun moment especial de la teva vida... per mi "Birmingham Turnaround", amb la versió de Keith Withley.

C. El teu cantant o grup preferit?
S. M. Pel mateix motiu que abans, Keith Withley.

C. Bàsic o shuffle?
S. M. Bàsic

C. Balls de 32 temps o de 64?
S. M. Tant m'és, però que siguin divertits, ben fets i (si pot ser) sense ponts!

C. Concurs o Marató?
S. M. Tot, si es fa amb ànim de passar-ho bé.

C. Barret o botes?
S. M. Botes.

C. Budweiser o Coronita?
S. M. Mai les he provat, però la coronita em fa gràcia per la llimona.

C. George Strait o Alan Jackson?
S. M. Tots dos són estupendos, però la manera que té Alan Jackson de col·locar la veu a cada cançó, per mi és millor que la de George Strait.

C. Heather Myles o Dolly Parton?
S. M. Heather Myles

C. Què li diries a algú que tot just acaba de començar a ballar?
S. M. Que quan descubreixi tot el que hi ha darrera un bon ball fliparà: Una bona cançó, una bona steel guitar, un bon cantant, un estil de música, una manera d'entendre el line dance, tota una història ...



I fins aquí l'entrevista. Gràcies Sílvia per la teva col·laboració!


Finalment, pels que encara no sàpiguen de què va, deixeu-me dir-vos que s'ha iniciat des de Countrycat una ronda d'entrevistes per mail a professors i professores de line dance de Catalunya.

La intenció és que tots aquells que vulguin puguin donar-se a conèixer una mica més al col·lectiu de dansaires catalans, explicant entre altres coses com van iniciar-se al line dance o quins balls els agraden més.

Si sou professors de line dance i no ens hem posat en contacte amb vosaltres, serà per descuit o perquè no tenim el vostre e-mail. Si voleu col·laborar contestant a les preguntes de l'entrevista, només cal que envieu un e-mail a l'adreça countrycat@terra.es i ens posarem en contacte amb vosaltres.


Entrevistes publicades fins el moment:
· 01/06/2005 - Anna Balaguer. [Llegir-la]
· 08/06/2005 - Àngels Pintó. [Llegir-la]
· 15/06/2005 - Francesc Benet. [Llegir-la]
· 22/06/2005 - Neus Lloveras. [Llegir-la]
· 29/06/2005 - Anna Mansilla. [Llegir-la]
· 06/07/2005 - Sergi Boada. [Llegir-la]
· 13/07/2005 - Carles Llebot. [Llegir-la]